A través d’entrevistes en format audiovisual a un total de 25 testimonis de diferents generacions i 5 historiadors, aquesta sèrie de dos documentals reconstrueix de primera mà la història de la voladura de Llers i dels anys de la postguerra, en què les ruïnes del poble van passar a formar part del paisatge quotidià dels llersencs i llersenques com a recordatori dels danys que havia causat l’exèrcit republicà.
Aquest projecte de recuperació de memòria oral ha estat impulsat per l’Ajuntament de Llers amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, i la realització audiovisual ha anat a càrrec de la productora garrotxina Zeba.
Durant la Retirada, perseguides per l’exèrcit nacional, les tropes republicanes van acumular 200 tones d’explosius a l’església de Llers. Davant la impossibilitat de treure-les, el 8 de febrer de 1939 les van fer esclatar. En qüestió de segons, el nucli del poble es va convertir en un descampat de ruïnes i pedres. La brutal explosió, les cicatrius de la qual encara avui són visibles, va tenir dramàtiques conseqüències, provocant la mort d’una desena de persones, la destrucció completa de 160 edificis i destrosses parcials a més de 200. Només 29 edificis van quedar intactes.
Poc després, el desembre del 39, el poble de Llers era adoptat per Franco i Regiones Devastadas disposava que les ruïnes fossin conservades com a “monument nacional” i recordatori de la “barbàrie roja”, alhora que començava el projecte per a la construcció d’una nova barriada, el Poble Nou. No va ser fins l’arribada dels nous ajuntaments democràtics que es va poder iniciar la reurbanització de la zona de l’explosió per tornar-la a fer habitable.
L’explosió de Llers va ser una autèntica tragèdia que va canviar per sempre no només la fesomia del poble, sinó també la vida i el futur dels seus veïns i veïnes però, malgrat la seva magnitud, és un episodi força desconegut en el marc de la història recent de Catalunya, de la Guerra Civil i de la Retirada. Per aquest motiu, l’any 2021 l’Ajuntament de Llers va impulsar projecte de recuperació de la memòria oral vinculada a la voladura del poble, que també es pot consultar a la web www.llerscultura.cat.
