L’Ajuntament de Llers estrena el documental “Llers, l’herència d’un poble destruït”
El documental “Llers, l’herència d’un poble destruït” es presentarà el proper diumenge 12 de març a les 16:30 al Centre Recreatiu Llersenc. Ha comptat amb la participació d’11 testimonis i 3 historiadors que narren -a partir de les seves vivències, records familiars i recerques- la història de la voladura de Llers i dels anys de la postguerra, en què les ruïnes del poble van passar a formar part del paisatge quotidià dels llersencs i llersenques com a recordatori dels danys que havia causat l’exèrcit republicà.
Es tracta del segon documental de la sèrie iniciada amb “Llers, el poble que va esclatar en mil bocins”, estrenat el febrer de 2022 i recentment emès al Canal 33, que va deixar a l’aire interrogants i aspectes que ara es concreten en aquest segon treball. Si el primer partia exclusivament de testimonis nascuts abans de 1939, en aquesta ocasió diverses generacions de persones vinculades al poble completen el relat aportant noves informacions, visions i detalls a l’entorn d’aquests fets que van marcar per sempre la història de Llers.
El mateix dia 12 es presentarà també la web “Llers, cultura i patrimoni” www.llerscultura.cat que recull, entre d’altres continguts, les 30 entrevistes completes realitzades al llarg dels tres anys que ha durat aquest projecte de recuperació de memòria oral.
L’acte anirà a càrrec de Jordi Font (director del Memorial Democràtic), Miquel Aguirre (director del Museu Memorial de l’Exili), l’historiador Alfons Romero, els periodistes Sònia Pau i Pau Llosa, i Maite Oliva (regidora de Cultura de l’Ajuntament de Llers). Després de la projecció del documental hi haurà un espai de micròfon obert per als testimonis i participants de l’acte.
Aquest projecte de recuperació de memòria oral ha estat impulsat per l’Ajuntament de Llers amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, i la realització audiovisual ha anat a càrrec de la productora garrotxina Zeba.
La voladura de Llers
Les tropes republicanes, perseguides per les nacionals en el marc de la Retirada, havien acumulat 200 tones d’explosius a l’església i, davant la impossibilitat de treure-les, les van fer esclatar el 8 de febrer de 1939. En qüestió de segons, el nucli del poble de Llers es va convertir en un descampat de ruïnes i pedres. La brutal explosió, les cicatrius de la qual encara avui són visibles, va tenir dramàtiques conseqüències, provocant la mort d’una desena de persones, la destrucció completa de 160 edificis i destrosses parcials a més de 200. Només 29 edificis van quedar intactes.
Poc després, el desembre del 39, el poble de Llers era adoptat per Franco i Regiones Devastadas disposava que les ruïnes fossin conservades com a “monument nacional”, alhora que començava el projecte per a la construcció d’una nova barriada, el Poble Nou. No va ser fins l’arribada dels nous ajuntaments democràtics que es va poder iniciar la reurbanització de la zona de l’explosió per tornar-la a fer habitable.
